Tipus de fruit

Tipus de fruit

En funció dels diferents criteris de base, es poden establir diverses tipologies de fruits, fent-se complicat una delimitació total, clara i lògica i sovint no hi ha ple consens en aquestes subdivisions.

Segons la naturalesa del pericarpi

el pericarpi és la part que envolta el fruit.

• Secs: la seva pericarpi és dur, llenyós, no comestible.
• Carnosos: la seva pericarpi o part d'ell, és tou i generalment comestible.

Segons el nombre de llavors que conté

• Monosperm: contenen una sola llavor.
• Polisperms: produeixen moltes llavors.

Segons deixin en llibertat o no a la llavor

• Indehiscents: no s'obren per si mateixos.
• Dehiscents: tenen un mecanisme d'obertura per a alliberar la llavors.

Tipus de dehiscència

• Poricida: obertura per porus.
• Septicida: obertura pels envans.
• Loculicida: obertura pel nervi mitjà.
• Septifraga: es trenquen els envans interns del fruit.
• Transversal: obertura per pla transversal a l'eix del fruit.

Segons les parts de la flor que intervenen en la seva formació

• Simples: un sol fruit procedent d'un sol ovari.
• Policàrpics: agrupació de fruits simples.
• Complexos: en la seva formació intervé l'ovari i altres parts de la flor.
• Sinantocàrpics: conjunt de fruits que procedeixen d'una inflorescència.

Segons el nombre de carpels d'on procedeixen

• Monocàrpics o unicarpel·lars: procedeix d'un sol carpel.
• Policàrpics o pluricarpel·lars: que procedeixen de diversos carpels i poden ser:
  • Apocàrpics: procedeixen de diversos carpels lliures.
  • Sincàrpic: procedeix de carpels soldats.

Si els carpels són:

• Oberts el fruit és unilocular (sense envans).
• Tancats el fruit és plurilocular (amb envans interns).

Què és una planta?

Què és una planta?

Una planta és un organisme pluricel·lular amb TOTES les cèl·lules eucariotes. També és un organisme autòtrof fotosintètic, ja que es crea el seu aliment mitjançant la fotosíntesis. tenen un pigment verd anomenat clorofil·la que els ajuda a captar l'energia del sol, que serveix per fer la fotosíntesi.

Tenen teixits que fan diferents funcions, segons on són i la feina que fan.Estan fixades al sòl, i no es poden moure.

Les principals parts de la planta són:

Arrel: Extreu la matèria inorgànica del sòl i envia la saba bruta cap als vasos llenyosos.

Tija: sosté la planta i envia la saba bruta cap a les fulles.

Fulla: Fa la fotosíntesi.

Flor: Actua com a organisme reproductor de la planta

   

                                            

                                                     Les plantes

      sense flor                                                                        amb flor

 molses i falgueres                                                   angiospermes  gimnospermes

                                                                                Tenen flor poc   tenen flors

                                                                                 vistoses (pi)        vistoses

                                                                                                          (ametller)



Reproducció: Les plantes es poden reproduir de diferents maneres:

Molses i falgueres: el gametà masculí neda fins al femení

plantes amb flor: Un animal o el vent transporta el gametà masculí fins al femení d'alguna altra planta

Tipus de fulla

TIPUS DE FULLA

SEGONS EL LIMBE

Forma	Tipus	Descripció
	cuneada o cuneiforme	Triangular, en forma de tascó
	deltoide	Triangular, el pecíol estant insert a un costat
	flabel·lada	Semicircular, en forma de vano
	pinnatífida	Profundament dividida en lòbuls, però amb les divisions que no arriben fins al nervi mig
	pedada	Palmada, amb els lòbuls laterals units a la base
	el·líptica	Oval, sense punta clarament marcada
	ovada	Oval, amb forma d'ou
	ensiforme	Llarga i punxeguda, en forma d'espasa
	linear	Llarga i molt estreta
	lanceolada	En forma de llança i més ampla prop del pecíol que de l'àpex
	cordada	En forma de cor
	obovada	El·líptica, més ampla cap al cim que a la base
	multifida	Dividit en tires
	digitada	Dividida en lòbuls en forma de dit
	palmada	Dividida en lòbuls disposats com els dits de la mà
	lobada	Dividida en diversos lòbuls
	peltada	Arrodonida, amb el pecíol inserit enmig del limbe i el limbe envoltant el pecíol
	oblanceolada	Amb l'extremitat més àmplia que la base
	reniforme	Amb forma de ronyó
	romboïdal	Amb forma de rombe
	sagitada	Amb forma de fletxa
	hastada	Amb forma de ferro de llança
	falcada, falciforme	Amb forma de dalla
	obcordada	Amb forma de cor, el pecíol estant inserit a la punta
	espatulada	Amb forma d'espàtula, el limbe es transforma progressivament en pecíol
	subulada	Amb forma d'alena
	acicular o aciculiforme	Amb forma d'agulla, prima i punxeguda
	orbicular	Amb forma arrodonida
	oblonga	Amb forma allargada, amb les vores sensiblement paral·leles
	runcinada	Amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base
	lirada	Amb el segment terminal més gros que els laterals
	perfoliada	Amb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo

SEGONS LA BASE

Forma	Tipus	Descripció
	Amplexicaule	Amb la base que abraça la tija rodejant-la
	Arrodonida	Amb la base rodona
	Asimètrica	Amb els costats de la base no simètrics
	Atenuada	Amb la base amb l'extrem agut i més o menys estret
	Auriculada	Amb la base amb l'extrem agut i més o menys estret
	Cordada	Amb forma de cor
	Cuneada	Amb base recta i convergent en forma de falca
	Decurrent	Amb el limbe prologat sobre la tija per sota del punt d'inserció
	Embeinadora	Amb una beina que rodeja parcialment o totalment la tija
	Hastada	Amb els lòbuls basals més o menys triangulars i dirigits cap fora

SEGONS EL MARGE

Forma	Tipus	Descripció
	ciliada	Cilis fins
	crenada, crenulada	Dents llargues i arrodonides
	dentada	Dents més o menys llargues
	denticulada	Finament dentada
	doblement dentada	Amb dents grans i de més petites
	espinulosa	Marge amb espines més o menys agudes
	lobada	Marge amb lòbuls
	ondulada	Sinuositats arrodonides
	sencera	Marge uniforme
	serrada, dents en serra	Dents punxegudes cap a la part superior de la fulla
	serrulada	Finament dentada en serra
	sinuada	Amb sinuositats i sinus poc profunds